Maria
Antònia Font i Gelabert, la primera convidada al Dilluns de l'OCB del
2013, enceta un cicle dedicat al món educatiu que tractarà temes com
aquest primer, i també d'altres, com l'educació i la universitat, la
integració dels discapacitats a les aules, i que finalitzarà amb una
taula rodona que comptarà amb la participació dels diferents sectors
implicats i amb la col.laboració de la Plataforma per l'Educació de
Manacor.
Font és llicenciada en filologia
catalana per la Universitat de Barcelona. És professora de llengua
catalana i literatura de secundària i mare de dos fills. Ha estat
professora associada a la Universitat de les Illes Balears, on ha
impartit l''assignatura Formació Rítmica i Dansa als estudis de mestre.
Ha fet els cursos de doctorat de Ciències de l''Educació. Fa deu anys
que treballa a l''STEI Intersindical. Durant cinc anys ha estat al
capdavant de la secretaria d''ensenyament públic. A més a més, és la
presidenta de la Junta de Personal Docent no Universitari de les Illes
Balears i a l''actualitat té la responsabilitat de la secretaria de
política educativa i normalització lingüística de l''STEI. Forma part de
l''Assemblea de mestres i professors en català-Illes Balears, de la
Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí i d'una organització que tot just
s'acaba de crear, l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, que aviat
serà Assemblea Nacional Catalana de les Illes Balears.
Al
llarg de la seva conferència, centrada en la llengua catalana i
l'ensenyament, Maria Antònia Font parlarà de les darreres iniciatives
que el Govern de les Illes Balears ha pres relacionades amb la presència
de la llengua catalana en distints àmbits: la modificació de la Llei de
Funció Pública, la proposta de lliure elecció de la llengua en el
primer aprenentatge que es va posar en marxa des de la Conselleria
d''Educació al llarg del curs passat, el Pla Pilot d''Educació
Plurilingüe per al curs 2012-2013 o el darrer esborrany de Projecte de
decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als
centres docents no universitaris de les Illes Balears. Però no es
limitarà a explicar les iniciatives educatives del Govern Balerar, sinó
que també parlarà de la resposta de la comunitat educativa a totes
aquestes accions, que no tenen altra intenció que arraconar la presència
del català a les aules i, de retruc, a molts àmbits de la nostra
societat, i a tirar per terra la bona feina que s''ha fet al llarg de
les darreres dècades. Així, Font parlarà de les iniciatives que s''han
articulat per a fer front a tots aquests canvis educatius del Govern de
José Ramón Bauzá i, en els darrers mesos, també als que recull
l''avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat
Educativa del ministre Wert. És a dir, d'accions i iniciatives tals com
la campanya "Enllaçats pel català", la constitució i posada en marxa de
l''Assemblea de mestres i professors en català a les tres illes, la vaga
de fam que es va fer per part de Jubilats per Mallorca, les lectures en
català de 24 hores, o les visites al Principat de Catalunya, al País
Valencià i, finalment a Estrasburg, davant l''Intergrup de Minories
Ètniques i Nacionals del Parlament Europeu, en què va denunciar la
política lingüística que du a terme el Govern de les Illes Balears amb
la presentació d''un memorial de greuges.
Que la
comunitat educativa i la societat illenca es mou, s'evidencia a través
del dia a dia, però també dels mitjans de comunicació. I també hi ha
evidències que els polítics continuen la seva tasca d'esquena a la
ciutadania. Quin benefici en treurà la ciutadania d'una reforma que
atempta contra els drets lingüístics de les comunitats culturals
diferents de l'espanyola? Quan serà el dia que aquest estat, l'espanyol,
que es declara "democràtic" reconeixerà plenament els drets de totes
les comunitats lingüístiques que conviuen al territori estatal? No és
gens segur que les reformes que aquest govern de majories (?) tira
endavant converteixin el territori espanyol en plenament plurinacional,
més aviat demostren que entenen la pluralitat com un problema que han de
tallar d'arrel. En un context polític com el que es dibuixa amb el dia a
dia del govern central, però també del govern illenc, els mallorquins, i
de rebot, tots els illencs es veuran abocats a decidir el futur de la
llengua amb un tria extrema: resistir o vendre's. Deixaran els
mallorquins de parlar la llengua "diferent de la castellana"? Seran
capaços de resistir els embats de tot l'aparell logístic en castellà de
mitjans de comunicació, cinema i, aviat, també de l'ensenyament? La
fidelitat esdevindrà l'única esperança de futur de la nostra cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada