El Govern de les Illes Balears té la intenció d’aprovar un decret,
anomenat de “Tractament Integrat de Llengües”, que suposarà una
modificació molt important del paper que cada una de les llengües
(català, castellà i anglès) tendrà dins l’horari lectiu dels alumnes de
la nostra Comunitat. A més, comportarà la impossibilitat de seguir fent
la immersió lingüística en català, tal com s’ha pogut fer al llarg dels
darrers trenta anys. Davant la gravetat dels efectes que, al nostre
parer, tendrà l’aplicació d’aquest decret, us proposam una sèrie de
punts per a la reflexió, que hem extret de l’”Anuari de l’educació de
les Illes Balears 2012”, sobre el paper de les llengües a l’escola:
Les llengües són sempre instruments de comunicació, de cultura, de
riquesa, i no poden ser instruments de separació. La polarització que es
fa, en excés de la qüestió de les llengües, no només no resol els
problemes, sinó que les afecta negativament.
Il·lustració de'n Jaume Morey
Afirmar que
la immersió lingüística en català s’estén a tot el sistema escolar de
les Illes Balears no respon a la veritat. Ja que les diferències, pel
que fa a aquesta qüestió, són importants entre els diferents nivells
educatius d’infantil, primària, secundària i batxillerat, entre illes i
zones geogràfiques, entre l’escola pública i l’escola privada
concertada, entre les diverses àrees i assignatures, etc. Tot que cal
millorar les competències en totes les llengües, les dades de
l’Administració educativa autonòmica demostren que el grau d’assoliment
de les competències lingüístiques en català i en castellà són bastant
similars; i que, en qualsevol cas, en ambdues és necessària una millora
significativa, que també es pot fer extensiva a una tercera llengua. Si
el que volem és que els estudiants millorin el coneixement de les
llengües oficials de la Comunitat autònoma de les Illes Balears i,
almenys, d’una tercera llengua, cal plantejar aquesta qüestió des d’una
perspectiva metodològica. Això és, amb un nou mètode pedagògic
d’ensenyament i aprenentatge de les llengües. La política lingüística a
les Illes Balears ha de partir de dos punts de sortida bàsics. D’una
banda, la situació de la llengua catalana com a llengua oficial de la
nostra comunitat autònoma requereix actituds de discriminació positiva
en l’àmbit educatiu, de l’administració pública, els mitjans de
comunicació i la societat civil. De l’altra, el castellà és una llengua
de comunicació, de cultura, i ningú pot renunciar-hi, sobretot en un món
globalitzat, obert i en una societat, cada vegada, més multilingüe. La
política lingüística escolar s’ha de fonamentar legalment sobre els
diversos articles de la Llei de normalització lingüística. I això
implica potenciar l’ús normal del català a l’escola, poder utilitzar
normalment i correctament el català i el castellà al final de
l’ensenyament obligatori, no segregar estudiants per raó de llengua. En una paraula, deixar de fer experiments polítics sense cap fonament pedagògic en una qüestió tan delicada i tan important en el procés d’ensenyament i aprenentatge com és la llengua.
Plataforma per l'educació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada