Basta ja d'atacs a la llengua.
El coneixement del català,
llengua pròpia de les Illes Balears, només es pot garantir a través de la
immersió lingüística i la seva consideració com a llengua vehicular. És la
única forma de garantir el coneixement de les dues llengües oficials, tant la
castellana com la catalana. Parlam d'un sistema d’aprenentatge que, de fet, ha
estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i
internacionals.
L’ensenyament en català ha de
ser un dels principis actius per aconseguir una societat cohesionada, on no hi
hagi separació d’alumnat per centres, o per raó de llengua, ni cap altre tipus
de discriminació.
Aquest model educatiu ha
contribuït a pal·liar el greu desequilibri que viu la llengua catalana respecte
del castellà, en els diferents àmbits de l’ús social, i ha mostrat la seva
eficàcia en l’acollida i en la inclusió social dels infants i joves nouvinguts.
En definitiva, ha potenciat la cohesió dels nostres pobles i ciutats.
Feim una crida a seguir
reforçant el model lingüístic que possibiliti el coneixement de la nostra
llengua a tot l’alumnat, i a lluitar amb tots els mitjans democràtics, per no
posar en perill la cultura i la cohesió social de les nostres illes.
Animam les persones, les
entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en
suport d’una escola que no separi els infants i joves per raó de la seva
llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, sense
cap tipus de discriminació, sense segregació lingüística.
A dia d'avui, les nostres
escoles tenen el català com a llengua comuna i d’aprenentatge, sovint amb
alumnat de procedència multilingüe, i hem pogut comprovar que és un model
d’èxit i d'integració, ja que té com a objectiu l’adquisició de les màximes
capacitats lingüístiques en les dues llengües oficials.
Reclamam al Govern de les Illes
Balears, que no es faci cap passa enrere. Per això deim basta. Feim una crida a
la comunitat educativa, i tota la societat, a mantenir i a millorar en allò que
calgui el llegat pedagògic de qualitat, d’identificació amb el país i de
convivència que hem construït al voltant de cada un dels nostres centres
educatius.
Cal que el Govern prengui mostra
dels milers de famílies catalanoparlants, castellanoparlants i de desenes de
parles diferents que, en un percentatge del 93 %, han decidit escollir
l'escolarització en català, defugint de disputes lingüístiques creades
interessadament, i triant pel bé dels seus fills i filles: és millor aprendre
dues llengües que una. Han escollit que en José, na Joana, en Saïd, en Nahuel i
na Patricia coneguin la llengua pròpia del lloc on viuen.
Basta, també, d'atacs a l'educació
Entenem que
l'educació té com a objectius primordials contribuir a la cohesió social i
garantir la igualtat d'oportunitats. El sistema educatiu ha d’atendre la
diversitat i ha de treballar per compensar les diferències (socials,
econòmiques, de provinença o de gènere) i per donar a tothom les mateixes
oportunitats.
Aquest sistema ha de
ser, també, capaç de formar els estudiants perquè esdevinguin ciutadans més ben
preparats, autònoms, innovadors, creatius i, en definitiva, amb ganes de
contribuir de forma positiva dins aquesta societat.
Això només és
possible amb unes polítiques educatives valentes i amb la dotació econòmica
necessària, en el marc d'una educació igualitària, gratuïta i de qualitat.
Entenem que en temps de crisi econòmica com la que patim, la formació és més
important que mai.
Lluny d'això,
l'estat espanyol és a la coa de la inversió en educació dins el context
europeu, i les Illes Balears encapçalen la llista de les comunitats de l'estat
amb més abandonament escolar i amb un índex de fracàs escolar més alt. I tot i
així, els nostres governants han optat per retallar encara més la inversió en
educació.
És per avançar cap a
una educació de qualitat que exigim al Govern de les Illes Balears que:
Aturi totes les retallades que s’han fet fins ara i les que es tenen
projectades en tots els àmbits que afecten el sistema educatiu (despeses de
funcionament, infraestructures, personal docent i no docent, programes de
reutilització de llibres,…).
Augmenti la inversió en educació pública, amb l’objectiu d’arribar al 7%
del PIB, tal com recomanen els organismes internacionals, ajustant les
inversions i els recursos destinats als centres públics a les necessitats
socials i educatives concretes.
Fomenti la col·laboració de la comunitat educativa -associacions de pares i
mares, docents i equips directius, sindicats,...- amb l'administració, es
consulti i es defineixin les línies d’actuació de forma conjunta abans de
prendre qualsevol mesura important. Basta d'improvisació, de pedaços i de
decisions unilaterals.
Posi en funcionament i/o recuperi iniciatives públiques de reforç a
l’alumnat, tant en horari lectiu com no lectiu, (programes de suport a la
immersió lingüística, programes EXIT, PROA...) i de suport a les entitats (de
forma especial a les AMIPAS) que es fan càrrec de gestionar els serveis
complementaris com el servei de menjador i el d'escola matinera.
Garanteixi una ràtio docents/alumnat i alumnat/aula adequada en tots els
centres docents per fer possible una atenció de qualitat a totes les
necessitats educatives de l‘alumnat. És senzill entendre que les ràtios
raonables i l'atenció individualitzada són pilars bàsics de l'èxit escolar.
Promogui una educació inclusiva i no segregadora en tots els àmbits, fent
valer la llengua catalana com a llengua vehicular i com a eina d'integració.
Asseguri una gestió pública, democràtica, participativa i directa als
centres educatius.
L'educació no és un luxe, és un dret. Aquest dret,
assolit al llarg de les darreres dècades i amb l'esforç econòmic dels ciutadans
d'aquestes Illes és, precisament, el que venim a reclamar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada